Inici del Tercer Trimestre!

Després d'una setmana de Vacances sense esplai, el dissabte ens vam tornar a trobar al centre parroquial.... Però no era un dissabte qualsevol. Era el començament del TERCER TRISMESTRE!
Els nens i els monitors vam arribar al centre parroquial amb molta il·lusió, perquè després d' un primer i segon trimestre súper divertits i plens de meravelloses aventures, l'últim trimestre només ens pot prometre moltíssimes aventures! A més a més, cada vegada està més a prop el que tots esperem ansiosament durant tot el curs : Els Campaments!!

En particular, la tanda de Júniors va fer una activitat que ens recorda a tots que l'esplai, a banda de ser un lloc de diversió, és un espai on la solidaritat hi és sempre present. Abans de Setmana Santa, la Germana Josepa va venir a xerrar amb Júniors sobre la realitat tant dura que es viu a Roquetes, un barri que es troba a uns pocs quilòmetres de Sarrià, però on malauradament moltes famílies tenen dificultats per poder menjar cada dia. Per això, commoguts pel que la Germana va explicar-los en aquella xerrada, el dissabte, els Júniors van decidir anar al supermercat del Caprabo de Reina Elisenda. Allà, van demanar a la gent que entrava a comprar si podien donar-los aliments bàsics per ajudar a les Germanes de Roquetes en la seva lluita contra la pobresa.

Es va recollir bastant menjar i la tanda de Júniors va marxar molt contenta amb aquest inici de trimestre! La veritat és que, de vegades, no ens adonem de la importància que poden tenir petites accions que, d'altre banda, són fàcils de fer com aquesta i ajuden a persones que realment ho necessiten.

L'esplai Sant Vicenç ha tornat a marxar d'excursió!

Seguim fent viatjar el foulard arreu. Aquest cop, l'esplai Sant Vicenç de Sarrià hem anat a Caldes d' Estrac. Un meravellós poble de mar amb molts encants i petits racons més típics de zones muntanyenques.

Font: Guido Giovaninetti

Vem despedir als pares entre cares de son i lleganyes. Ho teníem tot. No faltava res. Una motxilla amb tot allò imprescindible, tots els amics i una aventura per viure durant el cap de setmana. Tots junts vem començar a fer camí cap al tren: un preciós trajecte encarrilat ens va conduir cap a un petit poble de mar: Caldes d'Estrac (Caldetes, pels amics). Durant el viatge vem compartir jocs i converses de tot tipus. I tot, acompanyats de la fantàstica vista del mar on alguns valents hi feien  un bany... 

Un cop vem trepitjar Caldetes, vem tornar a enfundar les motxilles i vem caminar cap a la nostra casa de colònies. Era un lloc molt especial: a les faldes del poble i amb tots els aventatges de la millor zona rural: mutanya, espai per córrer, molts arbres... 

Un cop allí, vem palpar una mica el terreny, ens vem instal·lar a les habitacions i ràpidament vem començar a jugar! Encara teníem ganes de més jocs quan  se'ns va fer l'hora de dinar...  

I quina gana! Vem carregar el dinar a la mà i vem fer camí cap a un Parc on hi havia una muntanya ben alta que ens permetia veure  de manera privilegiada el mar...  Un fons així no el disfrutem cada dia! I amb aquest mateix paisatge de fons vem celebrar la missa.

Celebrada l'eucaristia vem tornar al nostre terreny on ens hi esperaven més activitats!  I així, jugant, jugant se'ns va anar fent fosc i tard: ja era hora d'anar a sopar: de primer una bona sopa ben calentona i de segon mandonguilles delicioses... Quin àpat!

Vem abandonar les instal·lacions per anar a recollir les lots i començar l'esperat joc de nit.  Vem fer de tot, vem jugar i vem cantar. Després del joc principal ens vem reunir en rotllana (o coneguda també com a formació) i acurrucats entre mantes vem cantar cançons tots junts i seguidament vem anar a dormir! 

El diumenge es va llevar lleugerament calurós. L'abundant esmorzar ens va fer carregar les pil·les i una fabulosa gimcana ens va fer viure moments únics pel terreny: vem passar per la pista americana, vem posar a prova els nostres coneixements musicals i en vem aprendre molt! Vem tastar, també, i  vem endavinar aliments amb els ulls envenats i moltes coses més!  Això sí, alguns van passar-se més estona a la casa de colònies que a fora perquè havien d'estudiar... eh júniors??! Quins nois/es més aplicats!! Així m'agrada!!

Un cop vem completar la gimcana ens vàrem reunir per tandes i vem fer les últimes activitats plegats. Un dinar ens va ajudar a recuperar-nos i preparar-nos així pel viatge de tornada.  Un cop dinats vem tenir temps per descansar i acabar d'arreglar-nos la maleta: 

mitjons, doblegar el sac (quin martiri), plegar els jerseis... i com sempre ens va costar  més tancar-la per tornar.... I és que vem carregar un munt d'experiències que ens costarà molt descarregar!!! 

I a Sarrià vem tancar el circuit que havia començat un matí de dissabte. Va ser molt maco cantar "l'hora dels adéus" tots junts mentre sabíem que ben aviat ens tornaríem a trobar per seguir vivint experiències genials!

Visca l'esplai!  :)  

Roquetes (els misteris de l'acció de Déu)

Ahir vam anar alguns monitors a portar a la comunitat de monges de Roquetes tots els aliments que vam recollir durant la campanya.

Hi anàvem amb un esperit de lleugeresa per treure'ns de sobre totes les bosses que des de feia dies ens bloquejaven les sales de l'esplai. Hi anàvem com aquell qui no vol la cosa, com una tasca més de totes les que teníem per fer aquella tarda... Però la rebuda que vam tenir va canviar-ho tot.

Per a que us feu una idea de com vam sentir-nos, cito un correu-e de la Maria Lourdes Viso, que va parlar amb la germana Josepa:

[...] Lo bonito de la historia, es que la hermana me contó que estaba convencida de que ustedes habían sido instrumentos de la Providencia Divina y que le habían confirmado que Dios estaba contento con la labor de entregar alimentos a los pobres. El caso, es que ayer mismo, el párroco de la iglesia de S. Mateo le había entregado las llaves de un salón con un armario para guardar en su parroquia los alimentos que recibiera como donativo para atender a los pobres. Sin embargo, el armario estaba vacío y la hermana estaba pensando en que debería comenzar a comprar algunos alimentos para llenarlo o quizás incluso dejar la labor. Cual no sería su sorpresa cuando regresó a su casa y le dijeron que ustedes habían llamado para llevar los alimentos que se habían recogido en el Esplai. El caso es que ayer mismo, gracias al Esplai St Vicenç se llenó completamente el armario. [...]

 La fe i l'amor que desprenia aquesta persona, la Josepa, ens va frapar a tots.

Sincerament, és molt difícil explicar el que vam sentir. Com una acció senzilla i aparentment sense importància per a qui la fa pot esdevenir tant important i meravellosa per a qui la rep?

Tant intens va ser, que vam acordar amb la germana Josepa que vindria un dia a l'esplai a xerrar amb els nostres Júniors i així poder-los fer descobrir una realitat tant propera i tant dura de la mà d'una persona que es desviu cada dia per lluitar per aquestes persones i que troba, en aquesta acció, un ple sentit a la seva vida.