El 2 de juliol, amb el fulard al coll, nervis i il·lusió; carregàvem les motxilles i pujàvem a l'autocar direcció Sant Joan de l'Avellanet, el campament que seria la nostra llar durant quinze dies.
Un cop allà vam descobrir que Mitjans, Grans, Juniors i Sèniors ens havíem convertit en Hòbbits, Homes, Elfs i Mags, i que juntament amb els monitors, consiliaris i la Comuna de l'Anell, teníem la missió d'embarcar-nos en una travessa per la Terra Mitjana en recerca de la Muntanya del destí, per aconseguir destruir l'Anell.
La travessa més llarga va ser quan ens vam separar per races i vam creuar els boscos, aprofitant la llum solar per recórrer els camins més difícils i la llum de la lluna i les estrelles per descansar a pobles, esplanades i miradors, per a recuperar energies.
La ruta va ser dura, però ens va servir per superar-nos, i sobretot, unir-nos i conèixer-nos més entre nosaltres. I ben segur que és d'on en traiem més anècdotes.
Just a la tornada, es van unir els Nans (Petits) al nostre viatge, disposats a emprendre l'aventura amb la resta de races.
Vam tenir una jornada on, a petició del rei Feoden, vam haver de treballar i crear comerços per a pagar-nos el menjar amb tocanassos i reclutar a soldats. Aquests últims, a causa de la seva inexpertesa, van haver de ser entrenats l'endemà a base de proves olímpiques, que van acabar amb un gran Final Four.
També vam gaudir de moments de celebració amb actuacions de talents i moments més aviat terrorífics, en creuar de nit la temible cova de Leia l'Aranya. Per acabar, l'última nit es va vestir de gala i vam compartir un bon sopar amb música i molta diversió.
En definitiva, aquests dies han donat lloc a molts moments inoblidables. Hem jugat, hem rigut, hem caminat, hem compartit, ens hem divertit, hem après, hem connectat amb la natura, hem tingut estones per estar amb Déu, estones per conèixer-nos a nosaltres mateixos i sobretot, per valorar l'amistat.
L'últim dia, juntament amb els pares, ens vam acomiadar tot gaudint d'una missa i dinar de germanor. Aquest any, però, el comiat ha estat especialment emotiu, perquè l'esplai diu adeu a monitors i monitores que marxen i que trobarem molt a faltar.
Estem tristos perquè s'ha acabat, però ens emportem la motxilla plena d'experiències a explicar, i un any més, esperem amb ànsies repetir el pròxim estiu.
AQUÍ us deixem un enllaç amb algunes fotos perquè pugueu reviure i recordar tots aquells bons moments, i tenir-los immortalitzats per sempre.
Gaudiu molt del que queda d'estiu i no oblideu emportar-vos el fulard allà on aneu i enviar-nos fotos!!! Esperem retrobar-nos amb tots i totes a l'esplai a l'octubre.
Bones vacances!!!
