Els monitors vam anar a portar tot el menjar i les joguines a la germana Josepa de Roquetes.
Vam arribar a un pis camuflat del barri de Roquetes, on hi vivien tres monges, grans d'edat, d'esperit i, sobretot, molt enèrgiques i compromeses. Un cop ens van obrir les portes de casa seva, ens vam carregar tota l''ajuda' fins a l'habitació on hi guardaven el menjar que les famílies més pobres del barri, regularment, passen a recollir.
Ens van ensenyar els armaris on hi guardaven el menjar: tots buits. "Cada vegada, més famílies ens piquen a la porta i és molt dur dir que no tenim menjar per a ells", va dir resignada la monja. Vam anar omplint les estanteries kilo a kilo, paquet d'arròs a paquet de llenties... La monja Josepa s'ho mirava molt il·lusionada i agraïda.
La Germana Josepa ens va donar una felicitació de Nadal feta per ella. Molt especial. Retratava moltes de les vides del barri de Roquetes amb que s'havia trobat durant aquest any. Són molt punyents i colpidores les realitats que verbalitza el poema. Us l'adjuntarem ben aviat. I és que el barri de Roquetes és una de les zones de Barcelona més fuetejats per la crisi i que abraça en els seus habitatges la majoria de col·lectius més vulnerables.
Amb aquesta imatge de la monja Josepa, dues de les nostres monitores (Anna i Tresa) i l'armari ple a vessar volem simbolitzar l'agraïment de moltes famílies que han pogut fer més portable aquests dies tan assenyalats, gràcies al vostre ajut.
Que per molts anys i moltes gràcies!
