Si existeix la depressió post-part també hauria d'existir la depressió post-campaments. Quan després de dotze dies de caos controlat tornes a casa, et treus el foulard i la motxilla i recordes què significa la paraula "llit", te n'adones que ja han terminat els campaments. Fins l'any que ve han terminat els dies en què aixecar-se es sinònim d'aventura, els dies on s'apren jugant i es juga aprenent, els dies de més rauxa que seny, de riure tot el dia en constant moviment.
Et dutxes amb aigua calenta per primer cop en molt de temps i et sorprens de no escoltar nens i nenes corrent i jugant constantment, i te'n recordes que encara queden molts mesos fins la propera ruta, el proper Tocanassos, les properes Olimpiades, el proper tunel del terror o les properes formaciones. És dur, però s'ha de tirar endavant sense perdre de vista el passat. I què ha passat aquestes dues setmanes a Riugrèixer?
Doncs han passat moltes coses. En primer lloc, els més de 100 nens que van venir de campaments es van convertir en tripulants de la nau Nostromo, amb la missió de trobar un planeta habitable i enfrontar-se al dolentíssim robot Thanatos. Després de moltes aventures ho vam aconseguir, i l'any 3000 torna a ser un lloc on viure i conviure gràcies a l'esforç de tots.
Precisament aquesta és la paraula clau: gràcies. Gràcies a Déu que ens ha permés tenir aquest bon temps i aquest magnífics dies, gràcies als pares que heu confiat en nosaltres perquè tinguem cura dels vostres fills i filles i gràcies als nens i nens: sense vosaltres això no tindria cap sentit!
Família, donem per tancat aquest curs definitivament. Ha estat un plaer i un goig, i ens veiem al setembre! Una abraçada molt forta!
(PD: Sí, home, i tant que tenim fotos! Un bon fotimer! Les teniu totes a aquest enllaç: FOTOS CAMPAMENTS 2015)
